Calaf – La Fortesa – La Llavinera – Seronelles – Calaf

La ruta transcorre enmig de camps de conreu, petits pobles amb molt d’encant, fonts i fins i tot un camp d’aviació.

La Fortesa: està documentat des de 1282. El nom prové del fet d’haver estat un nucli fortificat. És un conjunt de gran interès que conserva amb gran harmonia elements i estructures dels segles XVII al XIX, amb portals adovellats, arcades de mig punt, passatges coberts i murs de pedra que han preservat amb gran autenticitat els seus valors històrics i tradicionals.

La Llavinera: es va formar al voltant d’un antic castell, ja desaparegut, del qual s’han trobat alguns capitells en una de les cases del poble. Aquestes han estat en la seva major part restaurades. En bona part són del segle XVII al XIX. Algunes conserven elements antics, com portals adovellats o finestres emmarcades amb pedra. Hi destaca Cal Xandri, del 1631.

Saronelles o Solanelles: petit llogarret que l’any 1788, per reial ordre de Carles III, s’uní als de Puigdemàger, Segués i la Quadra de Galí per formar una sola vila, la de Solanelles, que el 1840 s’uní a la vila dels Prats de Rei.

El 1022 ja es documenta la torre fortificada de Solanelles i el 1267, el castell. A partir de 1138 es documenta l’existència d’una església sota l’advocació de Sant Gil. Inicialment tenia la categoria de parroquial, però entre els segles XV i XVI passà a ser sufragània de la parroquial de Sant Pere Sallavinera. L’actual fàbrica d’aquest temple però, correspon a una construcció del segle XVIII força malmesa, d’una nau amb coberta a dues vessants i campanar d’espadanya, actualment desaparegut. Al cementiri destaquen dos panteons d’estil historicista, datables entre la segona meitat del segle XIX i inicis del XX.