Tag

Bicis elèctriques

Fira de Sant Ponç!

By | Blog | No Comments

El proper diumenge dia 7 de maig, anirem a la Fira de Sant Ponç a Prades de la Molsosa! Sortirem de Calaf a 2/4 de 9 del matí per anar a esmorzar a Prades, visitar la Fira i tornar ( a dinar a casa). Aquí us deixem tota la informació:

  • Sortida a 2/4 de 9 del matí des de …la baCiCleta…
  • Aprox. a les 10 arribada a Prades, esmorzar i visitar la Fira.
  • 2/4 de 12 inici de la tornada.
  • Arribada entre 13:00 i 13:30.
  • 35 km. i 700m de desnivell i unes vistes ESPECTACULARS!!

Preu de la sortida:

  • 25€ sortida amb bici elèctrica + esmorzar
  • 20€ sortida amb btt + esmorzar
  • 10€ sortida amb bici pròpia + esmorzar

Per més informació i reserves truca al 651948910 Anna.

Pedalada a Politg

By | Blog | No Comments

Aquest diumenge serem a Politg! Podeu venir a fer la sortida, però també a provar les bicicletes de muntanya elèctriques, ja que tindrem una zona de proves durant tot el matí!

Per qui s’animi a fer la pedalada hi ha dues opcions, una de 40km i 1300m de desnivell i urbana de 16km i 450m de desnivell.

Sortida a les 9:30h. Inscripció 20€. Amb dinar a l’arribada!!

Si voleu també podreu llogar una bici elèctrica per fer la Pedalada!!

http://www.baroniarialb.cat/

Les bicis elèctriques han vingut per quedar-se!

By | Blog | No Comments

(Article publicat a El Cuaderno de Joan Seguidor)

Avui m’ha trucat a la botiga un senyor que, als seus 73 anys, ha redescobert la bicicleta. És un dels organitzadors d’una de les marxes de MTB amb més renom a Catalunya, la Cabrerès. El senyor preguntava per una bateria d’alta capacitat per a la bici amb motor Bosch que es va comprar fa un parell d’anys, i com qui no vol la cosa m’ha acabat explicant la seva vida.

Jordi, així es diu, ha estat ciclista tota la vida però per coses de l’edat i un petit problema de cor, els últims anys havia anat abandonant la seva gran afició. Fins que va descobrir les mountain bike elèctriques.

“És fantàstic! -reia a l’altra banda del fil telefónic-. Puc seguir fent les mateixes rutes que abans sense preocupar-me del quilometratge o del dures que seran les pujades. Sortir en grup, gaudir de la natura, de l’esmorzar amb la colla d’amics … Ara torno a sortir en bici. I no sóc l’únic. En el meu grup ja som tretze els que anem en bicis elèctriques. El més jove té 70 anys, i el més gran més de vuitanta!”.

En Jordi irradiava felicitat. Aquest home d’aspecte desconegut i amb el qual igual vaig coincidir alguna vegada -ja fa molts anys- a la Cabrerès, viu una segona joventut gràcies a la seva bici elèctrica. I no és l’únic. Les bicicletes elèctriques són la solució per a l’oci o el transport quotidià de milions de persones a tot el món.

Permeten a un ciclista com Jordi, que per l’edat o un problema de salut (malaltia cardiovascular, lesions de genoll …) havia arraconat a la seva estimada, seguir muntant en bici. Però també és la solució per a les persones que voldrien sortir amb la seva parella i no gosen perquè se senten febles, per a aquests ciclistes amb dificultats per seguir el ritme d’un grup, per als executius que no es poden permetre arribar a la feina suats, per als que viuen lluny del seu lloc de treball o han d’afrontar un recorregut amb moltes pujades, per als que han de carregar amb molt pes …

Queden molt lluny les primeres bicis elèctriques de fabricació xinesa, equipades amb pesades i altament contaminants bateries de plom que es van començar a vendre al nostre país fa quinze o vint anys. Gràcies a l’immens avanç que han suposat els motors centrals Bosch, als quals han seguit Yamaha, Shimano o Brose, els grans fabricants (Specialized, Trek, Lapierre, Cannondale o Merida, i al nostre país BH i Orbea) han acabat apostant per un subsegment que fins fa poc era minoritari però que en països com Alemanya o Holanda ja representa el primer en facturació.

Les bicicletes elèctriques, de pedaleig assistit, ebikes o com se les vulgui dir, han arribat per quedar-se.

Però aquests motors “tiren”?, em solen preguntar a la botiga. I jo els explico sempre el mateix. “Mira, aquest motor té una potència de 250 watts. En els seus millors temps, les cames d’Induráin desenvolupaven una potència de 500 watts, el necessari per pujar qualsevol port dels Alps o dels Pirineus a més de vint per hora. Doncs amb els 250 watts del motor i el que tu li tiris, podràs pujar per qualsevol lloc “.

És clar, no tots s’ho creuen. “Al cap ia la fi, a mi què m’ha d’explicar aquest, que em vol vendre la moto”, es diran alguns. Cap problema. Els deixo provar la bici o els la llogo. I em quedo esperant tranquilament assegut per veure’l arribar amb un somriure d’orella a orella dibuixada a la cara.

“Però això no és anar en bicicleta”, em discuteixen els puristes recalcitrants. I en part els dono la raó. Les ebikes representen una forma de fer ciclisme diferent al que havíem conegut fins ara. “Però és ciclisme -els dic- i això que tens davant és una bicicleta”.

I els poso l’exemple de l’esquí. “O és que l’esquí de pista no és també esquí? La majoria d’esquiadors utilitza uns remuntadors mecànics per pujar la muntanya i així poder fer tants descensos com vulguin. Perquè segons la teva lògica l’únic esquí veritable seria el de muntanya, el de l’intrèpid que es llença tota la muntanya pujant a un cim a peu per poder gaudir d’un únic descens al final de la jornada. Doncs mira, ara hi ha un altre tipus de ciclisme que t’ajuda a pujar, tu decideixes si molt o poc, i així arribaràs a casa més descansat, podràs fer rutes més llargues o gaudir de més descensos”.

El que deia. Ens agradarà més o ens agradarà menys, però les bicis elèctriques han arribat per quedar-se, i, gràcies a la seva facilitat d’accés i als avenços tecnològics que han de venir, ampliaran el ventall d’usuaris fins a uns límits que ara mateix ningú és capaç ni tan sols d’arribar a imaginar.