Tag

Barcelona

Corriols de dissabte!

By | Blog | No Comments

Ja no ens podem aguantar més! Primera sortida de l’any… Aquest dissabte 18 de febrer anem a descobrir corriols, camins per dins del bosc, racons amagats… T’ANIMES?

L’hora de sortida 10:00 del matí i la durada unes 3 hores.

El preu amb el lloguer de la bici elèctrica 20€ i gratuït si vols venir amb la teva BTT.

Pedalant per casa nostra

By | Blog | No Comments

Pedalant per casa nostra! Sortida per recorrer diferents indrets de les nostres contrades d’una manera diferent, amena i amb un mínim d’esforç…

  • Hora de Sortida: 18:00h
  • Durada: 2 hores
  • Dificultat: dependrà del grup
  • Preu sortida: 20€
  • Preu sortida per clients: 15€

Pedalant cap a l’equilibri

By | Blog | No Comments

Primera Ruta Temàtica, una ruta amb BTT elèctrica + sessió de ioga. Anirem fins a Santa Fe de Calonge pedalant tranquilament i allà ens rebrà la Thania Paulinni de EspaiBenEstar per fer una sessió de ioga. Pendrem una infusió o refresc i tornarem. En total la ruta durarà unes tres hores aproximadament.

El preu total és de 25€ -10% dte si ja heu llogat les e-btt abans o si practiqueu ioga amb la Thania. Places limitades. El lloc de sortida i arribada: …la baCiCleta…

Carretera de Ponts, s/n
08280 Calaf (Bcn)

Per a més informació i reserves podeu trucar al 651948910 Anna o al 617836157 Thania
Tambè: www.labacicleta.cat | info@labacicleta.cat

Les bicis elèctriques han vingut per quedar-se!

By | Blog | No Comments

(Article publicat a El Cuaderno de Joan Seguidor)

Avui m’ha trucat a la botiga un senyor que, als seus 73 anys, ha redescobert la bicicleta. És un dels organitzadors d’una de les marxes de MTB amb més renom a Catalunya, la Cabrerès. El senyor preguntava per una bateria d’alta capacitat per a la bici amb motor Bosch que es va comprar fa un parell d’anys, i com qui no vol la cosa m’ha acabat explicant la seva vida.

Jordi, així es diu, ha estat ciclista tota la vida però per coses de l’edat i un petit problema de cor, els últims anys havia anat abandonant la seva gran afició. Fins que va descobrir les mountain bike elèctriques.

“És fantàstic! -reia a l’altra banda del fil telefónic-. Puc seguir fent les mateixes rutes que abans sense preocupar-me del quilometratge o del dures que seran les pujades. Sortir en grup, gaudir de la natura, de l’esmorzar amb la colla d’amics … Ara torno a sortir en bici. I no sóc l’únic. En el meu grup ja som tretze els que anem en bicis elèctriques. El més jove té 70 anys, i el més gran més de vuitanta!”.

En Jordi irradiava felicitat. Aquest home d’aspecte desconegut i amb el qual igual vaig coincidir alguna vegada -ja fa molts anys- a la Cabrerès, viu una segona joventut gràcies a la seva bici elèctrica. I no és l’únic. Les bicicletes elèctriques són la solució per a l’oci o el transport quotidià de milions de persones a tot el món.

Permeten a un ciclista com Jordi, que per l’edat o un problema de salut (malaltia cardiovascular, lesions de genoll …) havia arraconat a la seva estimada, seguir muntant en bici. Però també és la solució per a les persones que voldrien sortir amb la seva parella i no gosen perquè se senten febles, per a aquests ciclistes amb dificultats per seguir el ritme d’un grup, per als executius que no es poden permetre arribar a la feina suats, per als que viuen lluny del seu lloc de treball o han d’afrontar un recorregut amb moltes pujades, per als que han de carregar amb molt pes …

Queden molt lluny les primeres bicis elèctriques de fabricació xinesa, equipades amb pesades i altament contaminants bateries de plom que es van començar a vendre al nostre país fa quinze o vint anys. Gràcies a l’immens avanç que han suposat els motors centrals Bosch, als quals han seguit Yamaha, Shimano o Brose, els grans fabricants (Specialized, Trek, Lapierre, Cannondale o Merida, i al nostre país BH i Orbea) han acabat apostant per un subsegment que fins fa poc era minoritari però que en països com Alemanya o Holanda ja representa el primer en facturació.

Les bicicletes elèctriques, de pedaleig assistit, ebikes o com se les vulgui dir, han arribat per quedar-se.

Però aquests motors “tiren”?, em solen preguntar a la botiga. I jo els explico sempre el mateix. “Mira, aquest motor té una potència de 250 watts. En els seus millors temps, les cames d’Induráin desenvolupaven una potència de 500 watts, el necessari per pujar qualsevol port dels Alps o dels Pirineus a més de vint per hora. Doncs amb els 250 watts del motor i el que tu li tiris, podràs pujar per qualsevol lloc “.

És clar, no tots s’ho creuen. “Al cap ia la fi, a mi què m’ha d’explicar aquest, que em vol vendre la moto”, es diran alguns. Cap problema. Els deixo provar la bici o els la llogo. I em quedo esperant tranquilament assegut per veure’l arribar amb un somriure d’orella a orella dibuixada a la cara.

“Però això no és anar en bicicleta”, em discuteixen els puristes recalcitrants. I en part els dono la raó. Les ebikes representen una forma de fer ciclisme diferent al que havíem conegut fins ara. “Però és ciclisme -els dic- i això que tens davant és una bicicleta”.

I els poso l’exemple de l’esquí. “O és que l’esquí de pista no és també esquí? La majoria d’esquiadors utilitza uns remuntadors mecànics per pujar la muntanya i així poder fer tants descensos com vulguin. Perquè segons la teva lògica l’únic esquí veritable seria el de muntanya, el de l’intrèpid que es llença tota la muntanya pujant a un cim a peu per poder gaudir d’un únic descens al final de la jornada. Doncs mira, ara hi ha un altre tipus de ciclisme que t’ajuda a pujar, tu decideixes si molt o poc, i així arribaràs a casa més descansat, podràs fer rutes més llargues o gaudir de més descensos”.

El que deia. Ens agradarà més o ens agradarà menys, però les bicis elèctriques han arribat per quedar-se, i, gràcies a la seva facilitat d’accés i als avenços tecnològics que han de venir, ampliaran el ventall d’usuaris fins a uns límits que ara mateix ningú és capaç ni tan sols d’arribar a imaginar.